Paris is Burning

Jennie Livingston | Estats Units | 1990 | 71 min
COMPARTIR:

Jennie Livingston va passar set anys immersa en la subcultura del voguing i en va sortir amb un document històric sobre una Nova York en extinció.

“Es diu Vogue perquè no podria dir-se Mademoiselle”. El ball que es basava en copiar poses de la revista de moda per excel·lència i que Madonna va acabar gentrificant amb el seu famós vídeo allotjava als 80 tot un moviment underground protagonitzat per minories sexuals i racials.

 

 

Molt abans de Caitlyn Jenner i Laverne Cox, de Hari Nef i de l’entrada en massa d’expressions com “yasss, queen” al lèxic pop, ser transgènere o queer i d’una minoria racial representava un bitllet sense retorn a la marginalitat. El voguing, la subcultura urbana que més tard havia de gentrificar Madonna, suposava un desafiament a aquest ordre establert. Als vuitanta, tenien lloc balls en què els practicants, quasi tots negres i llatins, competien en batalles de ball per la seva “realness”, per veure qui interpretava millor personatges del tipus “reina gallimarsot” o “executiu dels vuitanta”. S’agrupen per “cases”, como la Casa Xtravaganza, que nodreix de diversos protagonistes el documental, i cadascuna d’aquestes cases tenia una “mare” o lideressa. No cal ser Freud per entendre el perquè d’aquest lèxic, ja que quasi tots els voguers havien vist les seves famílies reals allunyar-se. La documentalista Jennie Livingston va passar set anys immersa en aquest món i va acabar enduent-se el premi al millor documental a Sundance. Vint-i-cinc anys més tard, el seu document té més valor que mai.