Borsalino City

Enrica Viola | França, Itàlia | 2015 | 75 min
COMPARTIR

Alguna cosa deuen tenir aquests barrets que van seduir per igual Federico Fellini, Al Capone i Jean-Paul Belmondo.

Bor-sa-li-no: la paraula evoca fotogrames de la Nouvelle Vague i sona a bella figura. Recórrer la història de la centenària marca italiana permet comprovar com el barret va passar de ser un complement indispensable i un distintiu social a un petit luxe excèntric només apte per a aspirants a dandi.

 

 

Quan Giuseppe Borsalino era petit, li deien que sempre estava als núvols. Per això la seva mare li va aconsellar de fer-se barretaire: per recordar en tot moment on tenia el cap. Avui el seu cognom està recollit al diccionari Oxford i significa tècnicament “barret d’ala ampla”, però evoca molt més. Fa pensar en l’elegància no gens tímida de l’home italià i en el gust per les coses ben fetes. Al llarg de més de 160 anys, la història de la firma s’ha anat trenant amb tots els canvis que han sacsejat la societat i ha construït una relació molt especial amb el cinema, des del Hollywood mut a la Nouvelle Vague passant per les pel·lícules de gàngsters. Amb menció a part per a Federico Fellini. Existia un model especial per al director d’Otto e mezzo, fins que Robert Redford s’hi va encapritxar i en va demanar un d’igual.