Molt més que una cara bonica: la model i activista Bethann Hardison, pionera revolucionària de la moda, repassa la seva trajectòria i narra un capítol poc conegut de la lluita per la diversitat racial.

Novembre de 1973, Palau de Versalles. Un edifici històric símbol de l’opulència francesa. Una gala benèfica encara a dissenyadors francesos i nord-americans, és a dir, a la reialesa de l’alta costura parisina contra l’audàcia descarada del nou món. De les 36 models que els Estats Units van convidar a desfilar, 10 eren negres, una xifra sense precedents a la indústria. Entre elles hi havia Bethann Hardison. La desfilada va ser un èxit fulgurant, i Hardison va sentir que s’havia colat una esquerda de llum. Aquest és l’autoretrat d’una inconformista de la moda, que creu en la força de la comunitat i es nega a oblidar les empremtes històriques de les dones negres. L’activista de Brooklyn s’associa amb Frédéric Tcheng (Valentino: The Last Emperor; The Eye Has to Travel; Dior and I) per codirigir un documental emocionant i energitzant que narra –juntament amb Robin Givhan, Naomi Campbell o Iman– la seva llegendària carrera com model i els seus esforços per combatre la discriminació al sector.

_{PRESENTADO POR:}