Quines històries hi ha darrere els nois i noies anònims que creixen als tallers? Sota el seu mutisme concentrat, vigilats per ulls implacables, floreix la poesia de la joventut. Aquest exquisit film revela sense jutjar.

Una ciutat mitjana xinesa qualsevol. Fàbriques tèxtils. Molts joves de les províncies rurals a la recerca d’un futur. Una combinació de factors tan habitual com alienadora. Els nois i noies estalvien cada cèntim amb l’esperança de formar una família i tenir una casa pròpia. Comparteixen dormitori, mengen als passadissos, es barallen i s’enamoren, sumen 15 hores diàries de treball. Cobren per peça, de manera que toca espavilar. Acaben formant un estrany exèrcit que es mou a l’uníson, amb un mateix somni. Un retrat generacional i minimalista que va fascinar a Cannes, i que no demana a l’espectador més que deixar-se dur.