Disputes familiars, confessions empresarials i cap falsa modèstia: un retrat despietat de la indústria de la mà de la baronessa irreverent de la moda britànica.

Hi ha dissenyadors, com Karl Lagerfeld, que saludaven al final de les desfilades amb la cerimònia pròpia del moment. Altres, com Raf Simons, semblen patir cadascun dels tres segons que treuen el cap a la passarel·la. I després hi havia Vivienne Westwood, que de vegades apareixia en llitera d’hospital, d’altres desplegant una pancarta de protesta pel canvi climàtic, ballant amb els models, de la mà de Pamela Anderson o amb Tracey Emin. La dissenyadora ho va fer tot a la seva manera des que va començar a Londres com a botiguera del punk. Va ser també la primera a donar la veu d’alarma quan aquell moviment de protesta ja no atacava l’establishment i passava a convertir-se en entreteniment. Va compartir la seva trajectòria en aquest documental on no va perdre l’oportunitat d’exposar veritats incòmodes, a més de fustigar una mica el seu ex, Malcolm McLaren.