Adolfo Domínguez és un emblema de la moda. Però també un enigma. A l’inici de la democràcia espanyola, va recuperar el lli de la seva infància. Havia desaparegut perquè s’arrugava. Amb “la arruga es bella”, va conquerir i vestir una nova generació que volia ser diferent. Va ser l’artífex d’una nova estètica, per a un país amb una nova ètica. La pel·lícula és íntima, perquè la dirigeix una filla. Ha estat una aventura de cinèfils. La passió pel cinema els ha llançat a descobrir llums i ombres. No és una pel·lícula dissenyada. És una pel·lícula trobada.