Machines

Rahul Jain / Alemania / 71 min. / 2017 / Inglés (VOSC)
I despres, trobada amb Kavita Parmar

Aquest duríssim document sobre les condicions dels treballadors tèxtils a l’Índia hauria d’enrojolar una indústria que, massa vegades, opta per no fer-se preguntes incòmodes.

Sense veu en off, sense experts parlant des dels seus despatxos i sense música que no sigui el zumzeig de les màquines de la fàbrica tèxtil. El cineasta Rahul Jain debuta amb una pel·lícula duríssima que opta per donar la veu als obrers de la regió de Gujarat. Quan la càmera es posa davant d’ells, que cobren uns tres dòlars per cada torn de 12 hores, diuen coses com aquestes: “Déu ens va donar mans, així que hem de treballar”; “La pobresa és això. Els rics no poden imaginar la vida dels pobres”; “Si dones cap problema, et bufetegen i et foten al carrer”; “Quan arribo a la fàbrica, el meu instint em demana girar cua”. Això últim de la boca d’un nen de 12 anys. I el patró, què hi diu? “¿Què faran aquests analfabets si els quadrupliquem el sou? Comprar tabac, alcohol, coses dolentes”.