To be a miss

Directors Edward Ellis, Flor Salcedo, Aaron Woolf
EE.UU. Venezuela / 2016 / 84 min.

Veneçuela produeix petroli, notícies i reines de la bellesa. Una anàlisi brillant i sense prejudicis del culte a les miss.

El 1998, Hugo Chávez va aconseguir la seva primera victòria electoral contra una Miss Univers, Irene Sáez. Però ni tan sols ell va poder mantenir-se al marge de la cultura dels concursos de bellesa, una forma de vida que marca les dones veneçolanes des que neixen. Són “la fantasia del poble”, com diu al documental un autodenominat “historiador missòleg”.

Les veneçolanes es gasten una cinquena part dels seus ingressos en productes cosmètics, les operacions estètiques es van triplicar als anys de més crisi i és costum que les nenes demanin “lolas nuevas” quan en fan 15. Amb dades així i amb imatges impactants de nenes de tres anys aprenent a fer posats sexis, seria fàcil acabar fent un documental jutjador i condescendent. En lloc d’això, els tres directors fan una cosa millor. Donen la paraula als implicats, des d’una reina de la bellesa que va sortir del carrer i es va criar en orfenats a una professora feminista que denuncia el fenomen, passant per les aspirants que se sotmeten a dietes i operacions perseguint el seu somni. Val la pena veure’l per això i per descobrir el personatge d’Osmael Sosa, el gerent de Miss Veneçuela, un creuament tropical entre Hugh Hefner i José Luis Moreno.

Reines de la bellesa o cossos polítics?
DS 1 | DESPRÉS DE LA SESSIÓ
XARRADA

Res no és el que sembla des del backstage. Els cossos ideals de les misses es revelen com un complex símbol natural, una metàfora politicocultural que vehicula i reitera valors socials caducs.

Amb Patrícia Soley-Beltran, doctora en Sociologia del gènere per la Universitat d’Edimburg, 43 Premi Anagrama d’Assaig per la seva obra “Divinas! Modelos, poder y mentiras” (2015) i I premi Maria Luz Morales en Periodisme per “Política eres tú” (El País 2016).