Peter Lindbergh: The eye

Director Gero von Boehm
Alemania / 2016 / 52 min.

El pare del mite de les supermodels es deixa retratar i revela què tenen les seves fotos per ser immediatament reconeixibles.

“Wunderbar!”, “meravellós!”. A aquestes alçades, Peter Lindbergh està acostumat a sentir això cada vegada que dispara una foto. Però ja no significa gaire per a ell. Porta dècades reconegut com un dels fotògrafs de moda més influents i ara busca deixar un testament.

Quan va fotografiar Linda Evangelista, Christy Turlington, Tatjana Patitz, Naomi Campbell i Cindy Crawford per a la portada del Vogue britànic, Peter Lindbergh va signar allò que ell mateix anomena “el certificat de naixement de les supermodels”. La seva estètica després ha estat imitada mil vegades però continua sent fàcil fins i tot per a l’ull poc entrenat distingir un autèntic lindbergh. Per començar, hi ha el seu particular ús del blanc i negre –amb el color, és impossible anar més enllà de la pell, diu–. A més, no hi haurà mai un somriure –“Que vagin a riure a una altra banda”–. I, per damunt de tot, hi ha la confiança absoluta que sembla concedir-li el model, una cosa que li enveja fins i tot el seu compatriota Wim Wenders. Hiperconsolidat i acostant-se al final de la seva carrera, el veterà es reivindica aquí com un dels grans de la fotografia a seques, no de la fotografia de moda, algú a l’alçada dels seus admirats Kertész i Dorothea Lange.