First monday in may

Director Andrew Rossi
EE.UU. / 2016 / 90 min.

El primer dilluns de maig, Anna Wintour organitza la gala del Met, la mare de totes les festes.

La festassa amb què el Metropolitan de Nova York obre cada any la seva exposició dedicada a la moda és un fabulós exercici de branding, promoció i, encara que sembli mentida, amor a l’art. Aquesta mirada de mosca-a-la-paret es fixa en Rihanna però també en els esforçats conservadors del museu.

Malgrat la seva fama de dominatrix glacial, Anna Wintour demostra força generositat cada vegada que es posa davant de la càmera. Si a The September Issue va deixar brillar a l’estilista Grace Coddington, aquí qui es llueix és Andrew Bolton, el comissari en cap del Costume Institute del Metropolitan. El seu treball minuciós i apassionat desmenteix a qui creu que l’exposició anual de moda és una mera excusa per tal que Vogue organitzi una festa grossa amb totes les celebrities que caminen per la Terra i els dissenyadors i les seves muses facin un exercici ben rendible de pol·linització creuada. És cert, el que va començar com una petita gala benèfica sense càmeres ha esdevingut un sarau que fa empal·lidir els Oscar, però cap dels implicats no perd de vista el principal objectiu: solucionar el finançament del Costume Institute per a tot un any. Sí, és molt divertit veure com s’organitzen les taules per al sopar –H&M no pot anar a Sibèria, ¿es pot continuar considerant famós Josh Hartnett?, Chloe Sevigny s’asseu al pitjor lloc–, però és més emocionant veure com cinc conservadores vestides amb bates blanques sospiren a l’uníson quan desembalen un Galliano de 2003. Això no es fingeix.